Unes 300 persones van participar ahir, dilluns 10, tarda en una "assemblea oberta" organitzada per les dues organitzacions, la Intersindical-CSC i l'ANC celebrada a les Cotxeres de Sants de Barcelona, en la qual van estar exposats els problemes legals que podrien tenir els treballadors públics en relació amb l'eventual referèndum.

Segons el portaveu de funció pública de la Intersindical-CSC, Marc Sallas, si els funcionaris reben "pressions" o "amenaces" des de l'Estat perquè no col·laborin en l'organització del referèndum, aquests últims "disposen d'instruments per defensar els seus drets", de manera que "estaran protegits".

Aquest sindicat, ha dit Sallas, no preveu que en el pitjor dels escenaris "de repressió" per part de l'Estat, els funcionaris puguin ser acusats de res, "pel mateix funcionament de l'Administració pública", en la qual hi ha una jerarquia, i els qui donen les instruccions són els llocs directius i a sobre d'ells hi figuren càrrecs polítics.

Responsabilitats pels polítics

Serien, per tant, els càrrecs polítics, va afegir, qui serien els responsables de les ordres que es donen als funcionaris i no aquests últims, que "estan obligats sempre" a complir les ordres que reben dels seus responsables de departament.

Joan Anton Font, portaveu de la sectorial de funció pública de l'ANC i secretari municipal de l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat l'informe específic que ha elaborat la seva entitat sobre "delictes i imputacions" a fi de "treure pors infundades" als funcionaris.

Font ha indicat, també, que l'ANC està examinant l'esborrany de la Llei de Referèndum d'Autodeterminació per fer arribar suggeriments i aportacions als grups polítics, als quals va demanar que "hi hagi lleis clares, que recullin tots els supòsits, i que no infonguin dubtes". Va recordar, en aquest sentit, que els funcionaris han de basar la seva actuació en els principis de "neutralitat, imparcialitat i integritat".

En l'acte, hi han intervingut com a convidats el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i per part dels partits independentistes Maria Senserrich(PDeCAT), Sergi Sabrià (ERC) i Mireia Boya (CUP).

Davant la negativa dels grans canals espanyols, seran TV3, IB3 i ETB que emetran conjuntament el documental Les clavegueres d’Interior el proper dimarts 11 de juliol en prime time.

Mediapro, la productora que s’encarrega del documental, volia que es fes una primera emissió en un dels canals estatals, per tal que els telespectadors espanyols puguessin veure "la guerra bruta" del Ministeri de l'Interior contra els dirigents indepnedentistes, i que després pogués passar a TV3, però res d’això no ha estat possible. Seran només els espectadors catalans, balears i bascos que podran veure el documental.

L'Assemblea Nacional Catalana, acompanyada de la direcció d’Òmnium Cultural, va presentar el dimecres passat la samarreta de la mobilització de l'11S de 2017 en una festa a les Cotxeres de Sants, a Barcelona.

La mobilització de l'11 de setembre de 2017 arribarà just abans de la campanya del referèndum, per això les entitats esperen que aquesta Diada esdevingui un clam massiu pel Sí, un Sí a un futur millor per a tothom.

L'acte d'aquest diumenge al migdia a Montjuïc a favor de la democràcia i el referèndum ha desbordat les previsions més optimistes. La gent l'ha seguit des de dalt de tot, asseguts a les escales de davant de les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya i des de l'avinguda Maria Cristina, una altra vegada plena. El discurs a favor del referèndum, llegit per Pep Guardiola, ha tingut repercussió a tot el món. La decisió està presa, sense marxa enrere: les urnes hi seran l'1 d'octubre. Tots els demòcrates hi seran. L'única resposta és votar.

Ja està disponible el conjunt de l'acte al canal Assemblea Vídeo a YouTube.

Aquest dilluns l’ANC de Vilafranca ha organitzat una altra de les conferències del cicle que permet conèixer com és veu el procés català des de fora. En aquest cas la conferència ha anat a càrrec d’Amadeu Altafaj, que és representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea i el delegat del govern català a Brussel·les.

Abans d’iniciar l’acte ens explicava quines són les seves funcions, que van des de la representació en la reivindicació d’infraestructures, en aspectes econòmics, però també amb una funció política. Entre les seves funcions li correspon representar defensar i promocionar els interessos generals de Catalunya i donar suport a les entitats i empreses catalanes davant les institucions i òrgans de la Unió Europea. També impulsar la política i les actuacions del Govern davant la Unió Europea, coordinar la representació en les institucions i òrgans de la Unió Europea, fixar la posició de la Generalitat davant de les iniciatives legislatives de la Unió.