Dijous 25 de maig a les 19:30h l'ANC Vilafranca organitza la presentació del llibre "Zeitnot. ElDietari del Procés II" d'Oriol i Guifré Jordan, presentat per Ricard Rafecas. La presentació del llibre i taula rodona tindrà lloc a la llibreria l'Odissea.
Agustí Alcoberro. Historiador. Professor de la Universitat de Barcelona i exdirector del MHCat
El 1901 la generació que va iniciar el catalanisme polític contemporani va apostar per un projecte polític del tot nou. Enfront de l’Estat unitari i centralista, que acabava de fracassar de manera contundent a Cuba i Filipines, aquells joves industrials, menestrals i treballadors van apostar per una “autonomia”, que s’havia d’organitzar mitjançant un “estatut”.
Després que tant l'ANC com Òmnium Cultural hagin hagut de fer front a dues multes diferents per part de l'Estat amb poca diferència de temps, i que els diferents imputats pel procés hagin d'afrontar elevades sancions econòmiques a banda de la inhabilitació —entre ells Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau—, ara les entitats sobiranistes han decidit engegar una caixa de solidaritat, una iniciativa que pretén "fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència".
Els tribunals espanyols ens ataquen de nou. Ara els toca a la Carme Forcadell i l'Anna Simó. Però no estan soles! Vine a donar-lis suport. L'assemblea de Vilafranca organitza dos autocars per anar davant les portes del TSJC i aixií poder acompanyar-les en el nou atac que dels tribunals espanyols fan.
Jofre Llombart. Periodista.
Seria molt difícil fer una versió real de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes. Com centenars de milers de catalans, jo no serviria, jo no els tinc. La meva àvia era de l’Aragó. Un dels meus besavis de La Rioja. Un altre, d’Andalusia. Tenia família a Elx. Tots van acabar venint a Catalunya que, generació rere generació, demostra que és una terra d’oportunitats i d’acollida. Històricament, Catalunya sempre ha acabat sortint-se dels reptes que se li han anat plantejant, però especialment quan Catalunya ha liderat aquest repte: la revolució industrial n’és un bon exemple.
Josep Cullell, aparellador
Després d’un any i mig políticament esgotador, en què semblava que seria impossible que els partits independentistes es posessin d’acord, el procés cap a la independència ha pogut, finalment, enfilar la recta final. Per arribar fins aquí, la ciutadania ha hagut de sentir declaracions contradictòries, posicions oposades i enfocaments que han anat a buscar la diferència en lloc de la unitat. Finalment, ha s’han aprovat els pressupostos, uns pressupostos provisionals, de tràmit, per poder fer el referèndum que ens haurà de portar a la República Catalana.
Pere Miralles i Mestre. Estudiant universitari
Sovint s’ha volgut descriure l’independentisme com un moviment únicament lligat a un sentiment, a una ideologia, reduint-lo a una simple qüestió de patriotisme. S’ha presentat la independència com l’únic objectiu, gairebé l’obsessió, d’un grup d’eixelebrats molt tossuts que no saben parlar de res més i que utilitzen la independència com una cortina de fum per evitar parlar d’altres temes realment importants.
Modest Guinjoan. Economista
El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.