Skip to main content
| Notícies

Butlletí Territori 27 - Nº9 - Febrer 2015

Per una futura Constitució Catalana

Recentment s’han presentat dues propostes de constitució per a la futura Catalunya independent. En aquest butlletí us les presentem

Darrerament han sorgit diferents iniciatives que busquen forçar la deliberació sobre el disseny del nou país. En aquest butlletí us presentem, a grosso modo, dos esborranys de Constitució Catalana: la que ha elaborat el jutge Santiago Vidal juntament amb altres nou juristes, i la que han impulsat un col·lectiu de professors catalans a l’estranger (www.constitucio.cat). Aquesta darrera permet fer esmenes i comentaris a tot l’articulat a través de la pàgina web.

La proposta encapçalada per Santiago Vidal conté 97 articles, mentre que la de Constitucio.cat en té una seixantena. Tant en l’una com en l’altra es dibuixa una República Parlamentària Catalana amb una sola cambra (en el cas dels juristes es parla d’un màxim de 100 diputats, mentre que en l’altra la forquilla va dels 145 als 245 diputats).

Lògicament, en els dos casos, la sobirania recau en el poble de Catalunya. La Diada Nacional de Catalunya es manté l’Onze de Setembre i la bandera oficial és la quatribarrada.

En la proposta de Vidal no es contempla exèrcit, mentre que en la de Constitució.cat sí que es parla de forces armades proporcionades i amb percentatge pressupostari limitat constitucionalment. En cap de les dues propostes no es contempla la figura de l’aforat.

En els dos esborranys el Tribunal Suprem substituiria l’actual Tribunal Superior de Justícia i es convertiria en l’última instància judicial.

Pel que fa als drets fonamentals, més enllà dels drets de llibertat d’expressió, reunió i associació previstos per la Constitució espanyola, l’esborrany de Santiago Vidal hi afegeix el dret a l’habitatge, la salut i la feina. Constitucio.cat proposa constitucionalitzar i fer vinculants per al poder executiu també els drets a la igualtat de gènere, a la protecció especial dels menors, a la llibertat religiosa, a l’educació i a la participació, entre d’altres, i blinda els deures de ciutadania.

El català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, i ambdues propostes contemplen també la cooficialitat del castellà.

La proposta constitucional encapçalada pel jutge Vidal posa límit a tots els mandats electorals en dues legislatures i apunta també que el sou dels càrrecs electes no pot superar 10 vegades la renda bàsica de vida digna.

A aquestes dues propostes és probable que se n’hi sumi una tercera, aportada pel grup de juristes de l’ANC

 

L’ANC treballa en un 11-S més polític amb les eleccions del 27-S a l’horitzó

Territori 9 foto 1Després de la gran manifestació del 2012 a Barcelona, la cadena humana del 2013 i la V del 2014, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja treballa en la mobilització que aquest 11 de setembre del 2015 ha de servir per a arrencar la campanya electoral cap a les eleccions del 27 de setembre que l’entitat projecta com a plebiscitàries i constituents.

L’ANC pretén visualitzar un cop més la força de l’independentisme social, reivindicatiu i festiu i alhora dotar aquesta nova iniciativa d’un major caràcter polític. En aquest sentit, els membres de l’ANC, la seves assemblees Territorials, Sectorials i Exteriors cercaran durant aquest mes de febrer la millor fórmula per a seguir empenyent des de la societat civil cap a la plena sobirania de Catalunya.

Els socis i els simpatitzants de l’ANC també poden contribuir en la pluja d’idees per a fer de la Diada del 2015 una nova jornada històrica a través de les xarxes socials, per correu o posant-se en contacte amb la Territorial més propera.

 

Onzè en renda per càpita

A través de dades obtingudes d’un informe de l’Agència Central d’Intel·ligència dels EUA (CIA World Factbook, del 2011 i tractades el 2012), Catalunya seria l’onzè país en renda per càpita de la UE, darrere del Regne Unit i davant de França.

Segons aquest mateix informe, en el rànquing del Producte Interior Brut Catalunya se situaria en la catorzena posició en el PIB europeu, darrere de Romania i davant de Portugal, i en renda per càpita seria l’onzena, darrere del Regne Unit i davant de França.

Segons dades públiques de l’Agència Central d’Intel·ligència dels EUA, Catalunya té un PIB de 267 mil milions de dòlars i una renda per càpita de 35.600 de dòlars. A les dades d’Espanya s’ha restat el PIB català per saber l’ordre de magnituds i els resultats han estat dividits pels habitants per obtenir el PIB per càpita.

 

De bo porqueria a A+

La qualificació del deute català milloraria set graons amb la independència.

Un estudi de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes conclou que si Catalunya arribés a esdevenir un país independent, la qualificació del seu deute passaria de l’actual bo porqueria (BB) a situar-se set graons per damunt (A+), el mateix nivell de països com Israel, molt per sobre d’Espanya i per damunt, fins i tot, del País Basc i Navarra amb el concert. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi ‘Aproximació al risc sobirà d’un estat català’ elaborat pels economistes Joan Elies i Joan Maria Mateu per a la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes. D’aquesta manera, Catalunya esdevindria una “zona d’inversió”, un país atractiu per als inversors sense problemes per obtenir finançament exterior amb una prima de risc inferior a l’espanyola, segons han explicat els autors. L’estudi ha estat fet amb la metodologia de les principals agències de qualificació del deute.

 

Pel Deutsche Bank, Catalunya seria més pròspera amb la independència

DeutcheEl Deutche Bank, l’entitat financera més gran d’Alemanya, així com un dels més importants bancs d’inversió de tot el món ha fet públic l’estudi ‘Better off on their own? Economic aspects of regional autonomy and independence movements in Europe’ on analitza pros i cotnres dels nous estats que volen emergir a Europa. Aquest informe posa de manifest, entre moltes altres, que Catalunya seria més pròspera amb la independència.

Una Escòcia independent i una Catalunya independent “han de guanyar un grau substancial de prosperitat gràcies a la independència” anota. “Desapareixerien les transferències fiscals a d’altres parts de l’Estat” cosa que es traduiria en una capacitat econòmica molt més solvent que l’actual. Tot i això, l’informe alerta dels “enormes riscos” de la independència i de les noves despeses que hauria d’assumir la Generalitat per acabar avisant que tot plegat s’haurà d’acabar podent pagar.

La Catalunya independent, diuen, hauria d’assumir la part del deute públic heretat de l’estat espanyol, i que això s’ha de calcular en termes relatius, de població, de finançament, o dels saldos d’actius i passius, es a dir un procés de negociació política.

Entre els riscos d’una Catalunya independent hi troben el fet que la resta d’Espanya és, amb molt, el major soci comercial per a Catalunya, com per al País Basc, i que encara ara, a la UE, que les fronteres segueixen sovint exercint un paper significatiu. Descarta absolutament una interrupció absoluta del comerç entre Espanya i Catalunya, però si que es veu summament improbable que les relacions comercials intensives sobrevisquessin com ara.

 >>>descarrega el butlletí 9 en pdf<<<